Som conscients de la consideració que tenen les plantes a Cocentaina i valorem especialment la tasca que porta a terme, per exemple, el nostre company i amic Ferran Albors. És per això que ens fem ressò d’una iniciativa que ha posat en marxa la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València, que comença una col·lecció de fitxes dedicades a les plantes aromàtiques.
Fa uns pocs anys, van publicar el cartell. En aquella ocasió, van comptar amb les il·lustracions precioses de Joan Llopis i l’assessorament de Daniel Climent. Ara, amb la col·laboració d’Aina S. Erice s’endinsen en el món fragant, medicinal i saborós de les plantes mediterrànies. Comença avui mateix amb el fenoll.
FENOLL (‘Foeniculum vulgare’)
Aromes troba qui sap on anar a cercar-los, i no cal pujar a muntanyes inaccessibles o allunyar-se dels entorns humanitzats per arreplegar perfums que són goig per als sentits i medicina per al cos. N’hi ha que viuen als camps, a la vora de camins —i que, de vegades, fins i tot ens acompanyen dins de les ciutats, com el fenoll (‘Foeniculum vulgare’).
Aquesta planta, cosina de les carlotes, és tan comuna dins l’àmbit mediterrani, que no són pocs els indrets que hem batejat en honor seu, i un dels més coneguts ha acabat con-vertit en disciplina olímpica: la marató pren el seu nom del topònim grec Marathon, que significa «lloc de fenolls». A la nostra terra hi ha Fenollars i Fenolls escampats pel mapa (un exemple en seria Llocnou d’en Fenollet), i pel territori peninsular trobareu més d’un ‘hinojar’ o ‘funchal’, com es diu en portugués, i que dona nom a la capital de les illes de Madeira.
Però no només ha donat nom a llocs, sinó també a famílies i persones, que duen fenolls per llinatge des de fa segles; de fet, un dels poetes del s. XV de l’Escola Satírica Valenciana es deia justament Bernat Fenollar.
No hi ha dubte: el fenoll és benvolgut i benvingut arreu, i tan a gust es troba dins els versos d’una poesia com a la taula més humil, fet una truita o un minxo de verdures silvestres, perfumant caragols o adobant olives. Quan es tracta d’aromes, el fenoll és tan ric com generós: pràcticament tota la planta —sobretot fulles i fruits— està amerada d’olis essencials, que sovint contenen en abundància un compost conegut com anetol. Aquest no és exclusiu del fenoll, sinó que també el trobaràs en plantes tan conegudes com l’anís (i la tradició valenciana bé reconeix les semblances d’ambdues plantes). L’aroma i el gust anisat de moltes begudes sovint s’obté gràcies a ‘Foeniculum vulgare’, com l’aigua de civada, l’altra granissada valenciana a banda de l’orxata; de vegades les botes de vi també es tapaven amb un ramellet de fenoll.
Però eixa planta no només regala perfum, sinó que pot ajudar a eliminar o minimitzar olors corporals poc agradables, que tots coneixem, però dels quals rarament en parlem obertament. Et fa pudor l’alé? Prova a rosegar un bri de fenoll, o els seus fruits secs (que solem anomenar «llavors», tot i que no ho siguen.
Un dinar carregat de llegums flatulentes? Els poders carminatius del fenoll poden donar-te una mà per fer que la sobretaula siga menys olorosa.
Per totes aquestes raons (i moltes altres que et convidem a investigar), la pròxima vegada que veges un fenoll, recorda que trobes un petit tresor.
avivacocentaina 